Photo Logistics es basa en el treball en xarxa. Cadascun ocupa el seu lloc, cada un fa el que millor sap fer.

A l’agost d’aquest any PHOTO LOGISTICS farà deu anys. En aquest temps hem construït i consolidat la major xarxa de hides fotogràfics del sud d’Europa. I si ha estat possible és perquè molta gent ha cregut en aquest projecte.

Us expliquem com funciona PHOTO LOGISTICS. L’empresa té diferents unitats: una central de reserves i màrqueting, una de comptabilitat i administració on es fan també les sol·licituds d’autoritzacions, un taller on es construeixen els hides i per suposat, els hides al camp. Com veieu, si es volen fer les coses bé i de manera professional no n’hi ha prou amb posar uns quants hides al camp. La cosa requereix del treball de més d’una persona, ja que difícilment una única persona sabrà cobrir bé totes les necessitats que requereix una empresa. D’altra banda, això permet que cadascú tingui temps per fer el que millor sap fer.

Quan un/a fotògraf/a es posa en contacte amb PHOTO LOGISTICS pel mitjà que sigui, rep consell en funció del que demani, sobre el millor període, a quin hide o zona anar i altres aspectes. A partir d’aquí la central de reserves es posa en contacte amb el guia per reservar la data i tot seguit se li confirma al/a la fotògraf/a.

Com funciona l’acord amb els guies? Es treballa sempre sobre un percentatge del preu del servei. Generalment és del 70% per al guia local i el 30% per a la central. El 70% inclou tot el treball previ que s’ha hagut de realitzar perquè el hide funcioni: instal·lació, manteniment, alimentació regular (si es requereix), subministrament d’aigua (si es requereix), seguiments, guiatge de clients, etc. Què inclou llavors el 30%? Tots els treballs de màrqueting, promoció en fires, planificació estratègica, central de reserves, comptabilitat, sol·licitud d’autoritzacions, etc. És a dir, inclou totes les feines que no et permetrien de ser al camp el temps suficient. Per tant, no s’ofereix un sou fix, sinó compartir treball i ingressos.

Et demanem exclusivitat recíproca. PHOTO LOGISTICS et demanarà que, en qüestió de hides, treballis en exclusiva per a l’empresa. A canvi es compromet amb tu de no treballar amb cap altre guia a la zona geogràfica que s’acordi. Actualment treballem a Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Aragó, Illes Balears, Illes Canàries, Castella i Lleó i Castella-la Manxa. A cada territori tenim una situació diferent, així que si t’interessa treballar amb nosaltres i vius en una d’aquestes zones, envia’ns un email i mirem com tenim la situació a la teua zona. En aquest moment estem treballant també per ampliar la xarxa fora d’Espanya. Per tant, estem oberts a estudiar col·laboracions en qualsevol part del món.

¿Qui construeix els hides? En principi els hides es construeixen a Parets del Vallès i es traslladen fins on faci falta, però si ens posem d’acord en els materials i disseny, cap problema perquè es construeixin per part del guia.

Tot hide de PHOTO LOGISTICS (de fet tot hide legal, sigui de qui sigui) ha de comptar amb una doble autorització: de la comunitat autònoma corresponent i del propietari de la finca. Deixeu-nos aclarir una cosa: tot té un propietari, aquest pot ser públic (ajuntament o comunitat autònoma) o privat (persona física o jurídica com una ONG o una fundació). Per tant, no hi ha cap lloc on es pugui muntar un hide sense permís de la propietat. PHOTO LOGISTICS farà el tràmit de sol·licitar les autoritzacions, però comptem amb el treball del guia per localitzar i posar-se en contacte amb la propietat.

Si t’interessa llançar-te a treballar com a guia, tot integrant-te en una organització amb deu anys d’experiència i que supera els setanta hides repartits per diferents zones de treball per tot Espanya, només has de posar-te en contacte amb nosaltres a través de l’email:  info @ photo-logistics.com o el telèfon (incloent WhatsApp) +34 638887681. Estarem encantats d’obrir-te les portes de PHOTO LOGISTICS.

CRÒNICA D’UNA ESCAPADA FOTOGRÀFICA A UN DELS LLOCS MÉS INTERESSANTS D’ANGLATERRA..

Entre els passats 2 i 5 de gener tres fotògrafs amb en Roger Sanmartí com a guia en origen i David Tipling com a guia local varen visitar el comtat de Norfolk, un dels que ofereix major biodiversitat i millors oportunitats fotogràfiques.

-Dia de viatge, sortida des de Barcelona i arribada a Luton on agafem un cotxe de lloguer que condueix en Roger. Ja hi té la mà trencada en això de conduir per l’esquerra (potser l’expressió no és la més encertada, però ja ens entenem). Arribada a Norfolk, check-in a  l’hotel i sopar.

-Primer dia. Un dels objectius del viatge és fer fotos a les òlibes que en aquestes contrades són diürnes a l’hivern. No ens caldrà fer servir un hide. David Tipling sap on trobar-les en una zona humida costanera presidida per un antic molí. Al cap d’una estona tenim l’òliba volant a prop nostre. Després ens movem fins una altre aiguamoll on podrem fotografiar anàtids amb l’oca de collar com a espècie més atractiva als nostres ulls ibèrics. Enllacem amb una sessió de hide en una zona forestal, esquirol gris, picot garser gros, diferents mallerengues i faisans en un entorn fantàstic i amb una basseta que ens dóna la possibilitat de fer reflexos, que sempre són bonics.

A la tarda més òliba diürna i a la nit arriba una de les experiències més curioses del viatge: fotografia d ‘òliba y gamarús de nit, sense cèl·lules ni hides. En una clariana del bosc un fanàtic de les òlibes fa anys que les alimenta cada dia amb trossos de pollastre. Tant òlibes com gamarussos estan fets agafar els trossos de pollastre davant d’uns focus que fan una llum suficient com per enfocar-los.  Per fer la foto caldrà el flaix de la càmera. A dormir, ja hem cremat prou targetes.

-Segon dia. Aquí no hem vingut a descansar. Cafè al maleter del cotxe del David i cap a la platja a fer fotos de foques. En aquest punt les foques estan força acostumades a la gent i fins i tot s’acosten als fotògrafs. Quan surten de l’aigua tenim ocasió de fer fotos de les foques amb l’onada trencant-los a sobre. També podem fotografiar les foques descansant a la platja, tant foca comuna com grisa.

I en acabat, a fotografiar daines a un lloc proper. Simulacres de baralles entre joves (no és època de zel, no podíem demanar-hi més).

Tarda d’òlibes diürnes que no s’hi varen presentar. Fins i tot comptant amb els millors guies la darrera paraula la té la fauna salvatge.

Nit d’òliba i gamarús, aquests sí. Un cop que agafes la tècnica el primer dia, va bé tornar-hi.

-Dia de tornada. Esprement les darreres hores abans de marxar, vàrem entrar de nou al hide del David Tipling. Cap a l’aeroport de Luton a tornar el cotxe i tornada cap a casa.

Ja ho veieu, dos dies i mig per no descansar gaire en un viatge hivernal a Norfolk, sense dificultat d’idioma (d’això ens encarreguem nosaltres) i amb un guia local excepcional.

Si voleu venir, consulteu aquí les properes sortides.

Fotografiar una de les espècies més amenaçades del món no és un treball senzill. Però ens encanten els desafiaments, no?

La situació actual del linx ibèric representa un gran problema de conservació. No es calculen més de 50 individus en edat reproductiva en cada àrea de distribució. Està present al Parc Nacional de Doñana, al Parc Natural de Cardeña i Montoro i al Parc Natural de la Serra de Andújar, on el linx té la seva població més gran. Altres poblacions petites amb menys de 15 individus s’han registrat a la Sierra Sur de Madrid, Montes de Toledo i llocs de la província de Ciudad Real.

La nostra visió compartida del repte ens ha portat a un acord per treballar junts amb WILDPIX TRAVEL, WILDWATCHING SPAIN i PHOTO LOGISTICS en una preciosa finca del Parc Natural de la Sierra de Andújar, Puertobajo.

El més important a tenir en compte a la fotografia de linx ibèric és que està estrictament prohibit encebar els animals. Així doncs, qualsevol persona que encebi un linx amb l’objectiu de fer fotos està  actuant fora de la llei. Entenem que aquesta norma té l’objectiu evitar que el linx esdevinguin depenent de cap font d’alimentació gestionada per humans.

Llavors, com instal·lar un hide per linx ibèric amb algunes probabilitats d’èxit? L’única resposta és “amb molta feina darrere de cada foto“. A Puertobajo hem estudiat les vies principals que el linx utilitza en els seus itineraris de caça i hem situat els hides d’acord amb aquesta informació. A més, s’han construït refugis de conill a la finca per contribuir a la reproducció de la principal presa del linx ibèric. Una bona gestió de la vegetació també ens ha ajudat.

També esperem que tu posis de la teva part: Els nostres fotògrafs han de ser als hides, des de l’alba fins a la posta del Sol. Per això s’han instal·lat hides dobles i amb espai suficient. També han d’evitar sorolls, per petits que siguin, és molt diferent esperar un ocell, que ve volant que un mamífer que ve caminant des de lluny i té una capacitat auditiva sorprenent. Així mateix es demana evitar olors que ens puguin delatar i vestir roba fosca dins el hide.

Aquesta és l’única manera honesta de procedir, fins son nosaltres sabem. Per descomptat, les probabilitats de fer fotos són més baixes que encebant. Ara estimem que les probabilitats de fer fotos dels nostres hides a Andújar són d’un 60%, segons les dades de les darreres sessions. Així doncs, les tres empreses que oferim aquest servei et recomanem que reservis almenys dos dos dies  per incrementar les possibilitats d’èxit, també tenim un preu diferent en cas de sessió fallida. A més a més, suggerim combinar les sessions de hide  amb safaris fotogràfics  conduïts per la nostra guia especialitzada en la zona.

En la mateixa finca també estem treballant amb altres espècies per oferir una estada completa a la zona.

Consulta el Servei

Més informació i reserves.

A l’estiu, tota cuca viu, diu la dita popular. Però no és tan fàcil quan ets un ocell en un lloc amb poca aigua. L’estiu és un repte per als ocells. I podem ajudar-nos i, per què no, fer algunes fotos.

A mesura que arriba la calor de l’estiu, els ocells tenen set i els podeu ajudar amb un senzill plat amb aigua al balcó. Per descomptat, podeu  anar més enllà amb abeuradors més sofisticats, o fins i tot posar una bassa al bosc. El més important és que ho fem en un lloc on estiguem segurs que els gats no poden arribar als ocells. No volem que l’abeurador dels ocells es converteixi en l’autoservei del gat, oi? Una cosa que s’ha de tenir present és la profunditat de la bassa. Imagina’t tenint un parell de cames de 5 cm i sense mans i llavors pensa com arribaries a l’aigua. Als ocells també els agradarà banyar-se a la bassa, així que cal posar-los-ho  fàcil amb una basseta no gaire fonda o, almenys, amb els caires en rampa on es puguin posar per beure. Cal anar amb compte! Les basses sense rampes i amb molta distància entre el nivell de l’aigua i les parets verticals poden  convertir-se en una trampa mortal per als vostres amics, ja que no hi podran sortir i s’hi poden ofegar.

Penseu en el tipus d’ocell que voleu que vingui a beure. Esteu pensant en ocells que es mouen per  terra com una ganga o una alosa? O en els que acostumen a moure’s pels arbres com un oriol? Això és una fet important abans de dissenyar la vostra basseta. Per ells ha de ser fàcil de trobar. I, tingueu paciència, un abeurador no és un projecte de curta durada. Heu de proporcionar aigua regularment i evitar que quedi sec. Cada cop seran més els individus i les espècies que visitin el vostre abeurador.

Com fotografiar els ocells en un abeurador? Podeu aprofitar aquests dies d’estiu per fer fotos. Aprofiteu les primeres i les darreres hores del dia.  Només heu de posar un hide a una distància adequada de l’aigua. Proporcioneu-los uns bonics posaders, si cal. Per descomptat, el vostre hide ha d’estar ben orientat per la llum del matí o de la tarda. I mireu d’ evitar l’ombra del hide a la zona on esperes tenir els ocells. Una cosa molts interessant és poder fer fotos a ran de terra. podeu cavar i instal·lar el hide en un clot o intentar aprofitar els desnivells del terra. Pensem també si  l’aigua juga un paper a la foto. Voleu fer la  foto amb l’ocell bevent i una gota que cau del bec? Estàs pensant a fer reflexos? O, potser, l’aigua només és la manera d’acostar-los-hi prou, però realment voleu portar les vostres fotos en un posader?

QUIN SÓN ELS NOSTRES HIDES AMB ABEURADOR?

Des de la primavera fins al final de l’estiu, oferim una sèrie de hides amb abeurador en diferents llocs de tota la Península.

A Montgai, des del començament de la temporada a l’abril fins a finals d’agost, tenim un hide amb capacitat per a dues persones. És una zona de secà cerealista i, per tant, hi ha ocells com ara: pardal xàrrec, cruixidell, botxí, gralla, tudó, i de vegades l’esparver cendrós que vol fer un glopet. És un hide de tarda. Aquí no faràs reflexos, l’aigua és el recurs per atreure ocells, no forma part de la foto.

Claret és el lloc on concentrem més abeuradors. N’hi ha tres. Un per a la sessió del matí, en un bosquet a prop de pastures, tórtora europea, picot verd, tallareta cuallarga, gratapalles, mosquiter pàl·lid, gafarró o pardal roquer.  Aquí podeu fer alguns reflexos. I a la tarda en terres de cultius de secà i en el matollar tenim ocells com tórtora europea, rossinyol, gaig, tallarol de garriga, i si fa prou calor, oriol. Tots els hides de Claret són per dues persones.

Solsona no és gaire  lluny de Claret i, a una  1.100 metres d’altitud, hem creat un abeurador de trencapinyes i llucaretes (i una bona colla de  d’espècies forestals com el mallerenga emplomallada, mallerenga blava, pardal de bardissa, griva, etc.) amb reflexos. Aquí pots fer tant sessions de matí com de tarda.

València. A prop del poble d’Alborache, en l’essència de l’ambient mediterrani, hem posat una bassa amb reflexos on vénen a beure ocells com ara picot verd, tallarol capnegre, cadernera, passerell, rossinyol, papamosques gris, etc. Una bona opció per passar una estona fent fotos de fauna fàcilment si visiteu València.

Múrcia, dos hides diferents en dos llocs distants per trencapinyes, sit negre, gratapalles, gaig, etc. Un es troba a Sierra Espuña, a prop del nostre hide d’àguila daurada  i l’altre a la zona de Cehegín, a prop del hide de còlit negre i de merla blava. Tots dos són hides del matí. També a Múrcia, però de tarda hi ha el hide de cuaenlairat, on hem fet  un petit abeurador per incrementar el nombre d’espècies. També a la mateixa zona tenim el un hide excavat per torlit.

A prop de Barcelona, ​​a la zona de Granollers, tenim el hide que més ens ha sorprès. Es troba en un bosc i en els últims anys no només teníem el durbec, pit-roig o esquirol, sinó també astor o esparver.

I per últim, però no menys important, els nostres dos hides destacats de l’estiu! Els hides de ganga i xurra de la zona de Belchite. Gangues, xurres, calàndries, terrerola rogenca i vulgar, aloses, tórtora europea, cruixidell, botxí i qui sap què més. Són dos hides diferents per a tres persones cadascun on podreu fer fotos d’ocells bevent i amb reflexos.